BUSCAREM EL TRACTAMENT MÉS ADEQUAT PER ALS BRUNZITS I XIULETS

La societat de soroll: com afecta a la nostra oïda?

Acufenos

Acúfens o Tinnitus

Què són els acúfens?

Els acúfens o tinnitus consisteix en la sensació d’escoltar un soroll, so o xiulets a l’oïda o al cap sense que hi hagi una font externa real que els produeixi. Poden manifestar-se de múltiples formes: com soroll, brunzit, xiulet a l’orella o, murmuri de mar, timbre, etc. El soroll en l’oïda pot ser intermitent o continu, així com unilateral, bilateral o percebre en tot el cap.

Gairebé tothom ha patit tinnitus alguna vegada, encara que sigui de manera temporal.

Un exemple és la típica sensació de soroll a l’orella després d’un concert o qualsevol esdeveniment, on s’ha exposat a les oïdes al so.

El problema apareix quan l’acufen o tinnitus persisteix o augmenta amb el pas el temps. La qualitat de vida del pacient es veurà afectada, amb més o menys grau, depenent de la intensitat i de la freqüència de soroll que escolta en l’oïda.

Els acúfens no sempre van associats a una pèrdua auditiva. Aproximadament un 30% de les persones amb sordesa important no té tinnitus, però al voltant d’un 18% de la població pateix algun tipus d’Acufen.

¿Què senten els pacients amb acúfens?

La majoria dels pacients amb acúfens s’acaben acostumant al soroll, so o xiulets a les orelles, però un 10% pateixen repercussions importants com pèrdua de la concentració, dificultat per agafar el son o una intensa angoixa emocional que pot conduir a la depressió.

En aquests casos, en els quals el pacient s’obsessiona amb l’acufen, la situació es torna més difícil de controlar. L’obsessió excita més el cervell i empitjora la situació. La conseqüència en aquestes situacions sol derivar en desesperació.

En un 40% d’acúfens també es pateix hipoacúsia o una major sensibilitat als sons externs.

Quines són les causes?

Tot i que els acúfens poden ser ocasionats per moltes causes, es distingeixen tres causes principals desencadenants:

  • Lesions de la via auditiva que cursen amb pèrdua d’audició (presbiacúsia o envelliment de l’oïda; diferents malalties de l’orella externa, mitjana o intern; trauma acústic; infeccions òtiques; vertigen de Menière, etc.).
  • Mals hàbits posturals amb afectació principalment de la musculatura temporomandibular i cervical (bruxisme o grinyolar de dents al dormir, així com altres mals hàbits craniofacials, artrosi cervical, contractures, variacions de la posició normal de l’esquena, etc.).
  • Estrès laboral o familiar. És important subratllar que està comprovat que els pacients amb acúfens presenten una major activitat cerebral en l’escorça cerebral auditiva i a l’àrea límbica, que és la part del cervell implicada en les emocions.

Com es diagnostiquen els acúfens?

La diagnosi del tinnitus comença amb un examen exhaustiu del pacient per part d’un otorrinolaringòleg especialitzat, que tracta d’identificar la causa del seu acufen. A partir d’una primera fase d’observació, se sol·liciten les proves necessàries en cada cas:

  • Otoscòpia o exploració de l’orella externa i el timpà mitjançant microscopi
  • Exploració de punts dolorosos craniofacials i cervicals.
  • Audiometria o mesurament de la sensibilitat de l’oïda en les diferents freqüències de so.
  • Acufenometria per identificar amb exactitud el tipus d’acufen del pacient
  • Llindar de desconfort.
  • Proves complementàries (Analítica, TAC, RMN, Angio-RMN, Radiografia de vèrtebres cervicals, Eco-doppler, etc.)
  • Qüestionari de severitat de l’acufen.

Com es tracten els acúfens?

El tractament del tinnitus sempre dependrà de la causa. Si encara tractant-la causa persisteix, recorrerem a altres tractaments com:

  • Medicació. Generalment es recorren a vasodilatadors cerebrals per disminuir la intensitat de l’acufen o fins i tot per fer-lo desaparèixer. Si l’acufen persisteix, se solen utilitzar altres medicines amb l’objectiu de controlar l’activitat de l’excitació cerebral. Aquest control s’efectua mitjançant melatonina, sulpiride, hidroxicina, lyrica, etc. Si les circumstàncies ho requereixen, també es poden associar ansiolítics com l’alprazolam o l’amitriptilina.
  • TRT (Tinnitus Retraining Therapy). La teràpia TRT és el tractament més emprat actualment. El seu objectiu consisteix a habituar el pacient al seu acufen, aconseguint que el mateix deixi de ser percebut d’una manera conscient. Consta d’una fase de Consell Terapèutic (explicació detallada del problema) i d’una fase de Teràpia Sonora (per disminuir la percepció del so) que en alguns casos requereix generadors de so que, en cas de pacients amb una pèrdua important d’audició associada, s’acoblarien als audiòfons convencionals.
  • Rehabilitació. En cas que es localitzés una contractura muscular o un mal hàbit postural es derivaria el pacient a rehabilitació.
  • Emmascarador d’acúfens. Consisteix en la col·locació d’un dispositiu, que es porta de la mateixa manera que un audiòfon, i que emet sons de baix nivell directament a l’oïda emmascarant i dissimulant el soroll a l’orella provocat per l’acufen. L’aparell aconsegueix invertir l’ona sonora de l’acufen provocant que durant un temps variable (minuts, hores o fins i tot dies) l’acufen desaparegui.
  • Audiòfon. Si el pacient té una disminució d’audició, en moltes ocasions alguns acúfens poden desaparèixer o atenuar amb la col·locació d’un audiòfon. Això s’aconsegueix pel fet que el pacient sent sorolls de l’ambient, en comptes dels xiulets a l’oïda provocats pels acúfens.

Exemples de soroll blanc

En alguns casos vam completar el tractament amb els anomenats “sorolls blancs”, consistents en un senyal de so constant que impedeix que passin altres sons embolicant al pacient en un ambient de relaxació.

Alguns exemples de sorolls en blanc pots trobar-los en els següents enllaços: